A la costa nord-oest del Pac\u00edfic, que va des d’Alaska fins a la desembocadura del riu Columbia (entre els actuals estats de Washington i Oregon) s’hi poden trobar set nacions ind\u00edgenes importants:<\/p>\n\n\n\n
Aquesta costa \u00e9s molt muntanyosa, amb moltes illes, fiords i canals. El seu clima \u00e9s suau, humit i amb moltes precipitacions, la qual cosa fa que els boscos siguin impenetrables i exhuberants. Els arbres que creixen millor s\u00f3n els grans cedres vermells o grocs, que constitueixen la mat\u00e8ria primera pels primers pobladors d’aquesta costa. La cultura que van desenvolupar aprofita la fusta del cedre per construir les grans cases, els totems (expressi\u00f3 art\u00edstica m\u00e9s monumental de la seva cultura), les seves eines i caixes per guardar el menjar entre d’altres aplicacions. De l’escor\u00e7a d’aquest arbre fan els barrets de cap, la roba, les esteres i les seves flassades o mantes “chilkat”, per fer aquestes \u00faltimes barrejaven l’escor\u00e7a del cedre amb p\u00e8ls de gossos blancs que tenien a les cases, avui desapareguts.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes nacions basaven la seva economia amb la ca\u00e7a, pesca i recol.lecci\u00f3 de tots els productes vegetals tan abundosos pel clima tan adient. Vivien en poblats sedentaris semipermanents on hi constru\u00efen les grans cases. Les tendes c\u00f2niques de pells, o “tipis”, els tenien com a cases port\u00e0tils per anar a pescar, recol.lectar i ca\u00e7ar durant l’estiu. Aquests aliments es processaven per l’hivern, aix\u00ed van desenvolupar les t\u00e8cniques per fer salm\u00f3 fumat, conservar els gers i les mores en caixes de cedre dins d’oli de peix, assecar diversos fruits dins de cistelles… L’abund\u00e0ncia de recursos va facilitar que es desenvolupessin noves formes d’art, pel qual es difonien les seves llegendes duran els mesos m\u00e9s freds.<\/p>\n\n\n\n
Totes aquestes nacions tenien un sistema de vida molt semblant. Nom\u00e9s havia entre elles algunes petites difer\u00e8ncies en quan alguns costums adients de cada naci\u00f3 i la llengua que parlaven cada una de les diferentes comunitats lig\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n
La tribu o naci\u00f3 de NUU-CHAH-NULTH (anomenada Nootka pels colonitzadors) perteny al grup ling\u00fc\u00edstic anomenat WAKASHAN, aquesta llengua t\u00e9 dues branques importants que s\u00f3n la Kwakiutl i la Nuu-Chah-Nulth. El territori de Nuu-Chah-Nulth est\u00e0 situat a la costa oest de l’ Illa de Vancouver, B.C. (Canad\u00e0). En aquest territori, concretament a Nootka Sound, \u00e9s on van contruir el primer establiment els espanyols i que va estar en funcionament des de l’any 1789 al 1795. La naci\u00f3 Nootka prefereix que se’ls conegui com NUU-CHAH-NULTH no com NOOTKA. La paraula Nootka \u00e9s una transliteraci\u00f3 fon\u00e8tica err\u00f2nia que li va posar als nadius el capit\u00e0 James Cook quan va viatjar l’any 1778 per aquestes costes.<\/p>\n\n\n\n
El mallorqu\u00ed Joan Perez Hernandez va \u00e9sser el primer europeu en viatjar per aquests indrets l’any 1774, va fer intercanvi de productes amb aquests nadius. El coure, per a ells, era un material molt important, es feia servir de moneda de canvi pel comer\u00e7 de les pells.<\/p>\n\n\n\n